Del blog a l’hipertext

Blog: “sitios web actualizados periódicamente que recopilan cronológicamente textos o artículos de uno o varios autores donde el más reciente aparece primero, con un uso o temática en particular, siempre conservando el autor la libertad de dejar publicado lo que crea pertinente.”1

Els blogs o bitàcores proposen una nova manera d’entendre el paper de l’autoria, el lector, l’escriptor, el subjecte i l’objecte, el periodista i l’informat, que permeten el món de les noves tecnologies i la web 2.0. Des de la seva creació en mans de Dave Winer l’any 1997, la seva creació i ús s’ha multiplicat en forma de progressió geomètrica, de manera que cada vegada són més els internautes que fan ús d’aquesta plataforma de fàcil accés per motius diversos.
La bitàcora permet la publicació periòdica de fragments textuals de diversa temàtica, sense la necessitat d’haver passat per cap filtre previ. És aquí on el seu autor es pot expressar lliurement, podent amagar la seva identitat sota un pseudònim. També pot interactuar amb altres bloggers o voyeurs i accedir de manera fàcil i ràpida a altres blogs.
El blog és una plataforma hipertextual des del moment que organitza la seva informació (escrita i/o audiovisual) de forma jeràrquica i discontinua, a través d’ancoratges. Ofereix noves possibilitats a la forma escrita tradicional, amb la creació de fragments de text breus que parlen sobre la vida pública i/o privada del seu escriptor (tot considerant l’ambigüitat que el terme representa en termes hipertextuals).

Anuncios
Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

De Deleuze a l’Hipertext

“El sentido no esdeleuze nunca principio ni origen, sino producto. No hay que descubrirlo, restaurarlo, ni reemplearlo sino que hay que producirlo mediante una nueva maquinaria[1]”.

El pensament de Deleuze, a través d’una filosofia experimental que pretén “pensar la diferència”, usa el concepte de rizoma[2]. Concepte analògic a la seva manera trencadora d’entendre l’ontologia, trenca amb la dualitat i els límits establerts, la jerarquia i l’horitzontalitat que predefineixen la metafísica i el pensament occidental. La nova manera d’entendre i crear la realitat en forma de rizoma, estaria carecteritzada per la interconnexió i la creativitat de les seves parts. La terminologia introduida pel filòsof francès s’acosta a la visió i creació hipertextual, com a nova manera d’entendre el text i la realitat.

 

[1] G. Deleuze

[2] Tija subterrània que creix horitzontalment. Cap amunt emeten branques i cap avall arrels.

Publicado en Sin categoría | Etiquetado , | Deja un comentario

El context en l’Hipertext

“Con ayuda virgínea fue encontrada, no reiterada  por ninguno de los anteriores, esa puerta difícil con el hilo recogido[1].”

laberintEl text de tradició oral pressuposava un context comú que compartia la comunitat de parlants (orador i oients compartien, per tant, cosmovisió i imaginari compartits). La seva evolució en format paper obliga a exposar el context comunicatiu, doncs no pressuposa que el lector se situï en el mateix context en el qual estava emmarcat l’escriptor. Ambdues tipologies textuals són creades al voltant d’un argument (pre)definit (flexible en el cas del text de tradició oral que es va reconstruint en cada nova reproducció). L’hipertext, no només prescindeix de context ja que implica uns coneixements previs que s’aniran ampliant en el seu desenvolupament, sinó que tampoc disposa d’història delimitada de manera que, a través dels ancoratges, l’internauta va desfent el fil argumental com si fos Ariadna al laberint del Minotaure. Així doncs, l’hipertext es caracteritza per la discontinuïtat narrativa, la representació espacial, la juxtaposició dels elements i les configuracions cognitives matisables i complexes.

 

[1] Ovidi

Publicado en Sin categoría | Etiquetado , | Deja un comentario

De Borges a l’Hipertext

Yo me había preguntado de qué manera un libro puede ser infinito. No conjeturé otro procedimiento que el de un volumen cíclico, circular. Un volumen cuya última página fuera idéntica a la primera, con posibilidad de continuar indefinidamente[1]

borges_jpg--644x400L’any 1941, Jorge Luis Borges escriu el conte El jardín de los senderos que se bifurcan. Emmarcada per una història policial, aquesta narració tracta de la voluntat per part d’un personatge d’escriure una novel·la interminable a mode de laberint. La infinitud, que pretenia ser espacial, resulta ser temporal per la qual cosa la seva tasca acaba tenint èxit en el seu propòsit. L’escriptura hipertextual no dista massa de la idea de Ts’ui Pên de crear una forma textual sense límits. És a través de l’hipertext que hom pot crear i recrear el text infinitament. Gràcies a la seva plataforma 2.0, és possible la seva creació i recreació infinita espacial. Laberint? Circularitat? Hipertextualitat.

 

[1] Borges

Publicado en Sin categoría | Etiquetado , | Deja un comentario

L’evolució del text

ga“La impremta és un exèrcit de vint-i-sis soldats de plom amb el qual es pot conquistar el món[1]”.

Abans de l’existència de l’escriptura, el text de tradició oral era com la dansa: només tenia sentit per ell mateix en el moment en que es desenvolupava. Amb l’aparició de l’escriptura, es va poder deixar ja un testimoni del que es volia expressar i, per tant, ara el text podia viatjar en l’espai i el temps. La Revolució Gutenberg va suposar un pas de gegant en l’evolució textual: la seva invenció permetia reproduir una narració en cadena, difonent-se a gran escala. Les noves tecnologies i, amb elles, l’hipertext, han fet un pas més enllà: ja no hi ha barreres espacio-temporals; sempre i quan es disposi d’un dispositiu i una connexió pertinent, es pot accedir fàcilment a grans quantitats d’informació (i ja no només escrita). L’hipertext, per la seva naturalesa versàtil, ens ofereix la oportunitat, no només d’accedir a grans quantitats d’informació, sinó que està connectada entre ella de manera intuïtiva i multidireccional.

 

[1] J. Gutenberg

Publicado en Sin categoría | Etiquetado , | Deja un comentario

De Nietzsche a l’Hipertext

“El lectornietzsche queda atrapat com en una digestió sense fi, en la qual ha d’optar per continuar o deixar-lo[1]

Nietzsche critica la cultura i societat occidental del seu temps a partir d’un text que s’acosta més al pensament (associació, dispersió i falta de coherència) que no pas a la tipologia textual habitual. És per això que podem veure en la seva obra una primera aproximació al que més endavant es desenvoluparia com a hipertext. Quan entres en el text, ens diu el filòsof alemany, ja no en pots sortir. Cada lectura comportaria una (re)construcció del text. Com imitar però, el pensament, disposant únicament d’un format que implica la linealitat, la jerarquia i la horitzontalitat? És la creativitat de l’home juntament amb les noves possibilitats tecnològiques el que permet materialitzar les aspiracions nietzscherianes. Ara ja podem acostar-nos a l’estructura mental a partir del text, gràcies als nodes i als ancoratges.

 

[1] Nietzsche

Publicado en Sin categoría | Etiquetado , | Deja un comentario

De la narrativa a l’Hipertext

“The reader may find the scence[1]”.

Hem parlat anteriorment de les obres d’hiperficció explorativa (amb Rayuela o La penya dels tigres com a exemples). Aquesta tipologia hipertextual està caracteritzada per l’aproximació del lector amb l’escriptor, en la qual un sol autor deixa decidir al lector sobre el que aquest ha prèviament escrit. Tot i les possibilitats i multidireccionalitat alhora de crear la història, el text està escrit de forma lineal. Acostem-nos ara a l’hiperficció constructiva. Ara el narrador, influenciat pel joc de rol, controla la història fins a cert punt en que el relat però, s’escriu de manera conjunta. Aquest nou tipus d’obra altament creativa ofereix una infinitat d’oportunitats. Obra escrita en conjunt en la qual el que es regula no és la narració sinó la interacció entre els seus creadors.

[1] Michael Joyce

Publicado en Sin categoría | Etiquetado , | Deja un comentario