Això no ha fet més que començar

Aquest camí no ha fet més que començar i és que, el món de l’hipertext ens ha obert les portes a una nova manera d’entendre el món virtual i, per analogia, el món fora de la xarxa. Ens ha ensenyat part de les seves possibilitats, cosa que ens convida a seguir investigant i a ser objecte i subjecte de l’hipertext.

L’anàlisi lexicogràfic ha resultat ser una èina molt útil per analitzar el contingut lèxic d’un discurs virtual i seria molt interessant poder comparar diferents diaris i descobrir-ne la ideologia a través de programes com l’Ant Conc, que ens revelarien les paraules més comunes i, per tant, on volen els periodistes que centrem l’atenció.

Anuncios
Publicado en Sin categoría | 1 Comentario

Apèndix

El semestre s’acaba i, amb ell, la tasca que haviem iniciat a través de la creació del blog. És però això un adéu?

  • Si creus que el blog ha arribat a la seva fi, clica aquí.
  • Si creus que això no ha fet res més que començar, clica aquí.
  • Si vols saber-ne més de l’hipertext, clica aquí.

Recorda que en l’hipertext com en la vida real pots desfer els teus passos, però ja no tornaràs a ser el mateix.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Anàlisi lexicogràfic

El tema que avui ens ocupa és l’anàlisi lexicogràfic d’un blog o conjunt de blogs d’una temàtica concreta. Per dur a terme la nostra tasca hem fet ús del programa Ant Conc (versió 3.4.1w), el qual hem hagut d’anar investigant i descobrint-ne les seves possibilitats. Hem fet, així mateix, una recerca exhaustiva de webs i bitàcores de temàtica feminista (tema que hem elegit per raons de proximitat: m’ho suggeria la meva condició de dona que viu en un món format i adreçat a homes). La bitàcora triada per a dur a terme l’anàlisi ha estat el de Mujeres, del diari El País (http://blogs.elpais.com/mujeres/), per la seva rigurositat i credibilitat en termes de format i contingut (disposa de bibliografia i estudis fonamentats correctament, acompanyats de material audiovisual).

feminismo

El programa Ant Conc ofereix moltes possibilitats entre les eines que disposa, d’entre les quals ens hem centrat en WordList i Concordance. Primer de tot, hem destriat les paraules “soroll” i, posteriorment, hem introduït les vint-i-cinc entrades que volíem analitzar. A continuació, hem fet ús de la WordList i hem descobert que les deu paraules més emprades eren: mujer(es), hombre(s), derechos, mundo, ley, violencia, familia, hijos, poder i social.

wordlist

L’anàlisi ens mostra que la paraula mujer(es) apareix gairebé tres vegades més que la paraula hombre(s). Tot i així, la ideologia feminista és una ideologia de reacció. Com afirma S. De Beauvoir, dona és un terme que apareix en oposició a home i, per tant, el feminisme sorgeix com a replica del masclisme que defineix els paràmetres de la societat. És aquesta dialèctica (home – dona) que considera la dona com a subjecte, un obstacle, com declara J. Butler,  per al propi moviment feminista.

mujeres

hombres

Hem volgut veure, tanmateix, com es presenta el concepte violencia i hem pogut comprovar que es parla set vegades de violencia de género, davant les dues vegades que apareix violencia machista. Cosa que contradiu el fet que el propi diari El País, defensi l’ús del concepte violència masclista, sexual o domèstica (amb les connotacions ideològiques darrera les quals s’utilitza un o un altre mot), davant de la incorrecció gramatical que suposa el fet de parlar de violència de gènere.

violencia

A l’hora de fer l’anàlisi lexicogràfic ens hem trobat amb la formació de mots inexsitents que no eren presents als articles (hem revisat una i una altra vegada la possible desconfiguració dels articles i no hi hem trobat cap anomalia). Aquest fet ha pogut alterar els resultats de l’anàlisi, haurem de seguir treballant per veure què falla i com solucionar-ho.

L’ús de programes que realitzen anàlisis lexicogràfics ens permet examinar de manera gràfica i objectiva el contingut lèxic de textos en plataformes virtuals. Quin és però el grau d’objectivitat que s’esdevé d’elegir entre tots els caos que podríem trobar a la web uns en particular? Com el fotògraf que fotografia una part del món (segurament certa, però només fins a cert punt, doncs és ell el que decideix què entra dins l’enquadrament i què deixa, en canvi, fora), també l’anàlisi lexicogràfic ha de triar x mostres d’entre totes les que hi ha. No caiguem, però, en el relativisme més extrem i acceptem la veritat que hi ha darrera l’anàlisi: la tria a l’hora d’utilitzar unes paraules en comptes d’unes altres i la seva manera de combinar-les, que marcaran una ideologia i un sentit determinat del text.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

De la societat del coneixement a la societat de la Ignorància

“Ha aparecido una njdbrey130712ueva categoria en la clasificación
topològica de la comunicación humana, la de todos con todos, asociada a una compleja forma de red. Se trata de un hecho que constituye una verdadera revolución, comparable a la apreciación del habla, la escritura o la imprenta, y realmente està transformando el mundo que nos rodea[1]”.

La nova societat de la informació sorgida arran de les noves tecnologies aplicades a internet ha creat la utopia d’una societat del coneixement. La comoditat i facilitat que permet a l’internauta accedir a grans quantitats d’informació que està disponible a la web, hauria de facilitat el seu grau de coneixement i convertir-lo en un autèntic savi. La velocitat com a nou Déu de la societat del informació fa que es produeixi i transmeti informació a una velocitat que no permeti processar-la adequadament. Això provoca que, en comptes de veure el món en conjunt, de manera clara i lúcida, acabem veient-ne només el caos i desordre que (aparentment) el constitueix. És també l’augment en termes de fragmentació de la informació la que impedeix veure el món com un tot.

El coneixement hi és i a l’abast de tothom, però l’individu com a entitat independent es torna cada vegada més ignorant, desconeixedor o inculte. Que l’home domini la tecnologia i no la tecnologia a l’home. Tot i que també és cert que la tecnologia és el que l’home ha fet amb ella.

[1] Brey, Antoni

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Pensar l’hipertext, ser hipertext

imagesAlhora eina per a l’escriptor i mitjà per al lector, els documents en hipertext permeten als escriptors, o a grups d’autors, connectar dades entre si, crear trajectes en un conjunt de material afí, anotar textos ja existents i crear notes que remeten tant a dades bibliogràfiques com al cos del text en qüestió… El lector pot passejar-se per aquests textos anotats, referits i connectats de forma ordenada encara que no seqüencial.[1]

Hipertext i cervell segueixen certa analogia: ambdós funcionen de manera multidireccional, discontinua, accedint a grans quantitats d’informació gràcies a associacions, tot augmentant la informació de la que disposem en forma circular i expansiva, en forma hermenèutica. És per això que podem afirmar que l’hipertext és el format textual que més s’assembla a la nostra manera de relacionar-nos amb el món. És per aquest motiu pel qual segurament sigui també aquesta tipologia textual la que permeti un major desenvolupament i explotació de la nostra ment i intel·ligència (per permetre la capacitat de desenvolupar-ne el seu potencial).

L’hipertext no només influeix en el desenvolupament mental, sinó que l’accés a la web en el seu conjunt modifica la manera de pensar: cada vegada ens tornem més ràpids, impacients, capaços de realitzar més d’una tasca alhora i buscant resultats instantanis. Fins a quin punt són positius o negatius els afectes que exerceix la web 2.0 sobre nosaltres? Com tot, es tractarà de fer-se conscient de l’ús que se’n fa, per tal que tregui el millor de nosaltres.

[1]Yankelovich, N.; Meyrowitz, N.; Dam, A. van. “Reading and Writing the Electronic Book”. IEEE Computer (núm.18, pàg. 18, octubre 1985).

Publicado en Sin categoría | 2 comentarios

Escriure i llegir en la web 2.0

“Leer lo es todo. La lectura me hace sentir que he logrado algo, he aprendido algo, que soy mejor persona[1].”

Què és llegir sinó desxifrar el significat d’unes lletres combinades d’una manera concreta que segueixen unes regles gramaticals i que fan referència a un imaginari comú que escriptor i lector comparteixen? Del tipus d’escriptura i lectura de la revolució Gutenberg (informació limitada sobre el paper amb la presència d’autoria reconeguda i línia evolutiva del text predefinida de principi a fi i lectura metòdica d’esquerra a dreta i de dalt a baix) a l’escriptura i lectura que podem trobar a la web (multitud d’informació en un espai físic electrònic, creació del text pel lector a mesura que clica a un espai o un altre de la web, blog o xarxa social, tipus de lectura escanejadora que provoca que s’acabi alterant en el procés d’escriptura), hi ha un salt de grans proporcions.

Les noves tecnologies alteren la manera en la qual l’home es desenvolupa en tots els àmbits. Són l’ordinador i, en especial, l’internet unes plataformes que altera en la manera de viure i, per analogia, també de llegir i escriure, fins al punt que s’anomena d’aquesta societat, societat en xarxa.

 

[1] N. Ephron

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

De la literatura a l’hipertext

“Erotismo y poesía: el primero es una metáfora de la sexualidad, la segunda una erotización del lenguaje.[1]

La literatura, com a art que és, intenta destapar totes i cada una de les passions de l’home de manera que, a través d’embellir-les, hom pugui mirar-les i acceptar-les. El debat sobre què és i que no és literatura i, encara més, què diferencia la bona literatura de la mala literatura, sembla no tenir fi ni arguments objectius que en decideixin les conclusions. Tant si es tracta de poesia (i, per tant, trencament del llenguatge i la seva gramàtica, vertical i, normalment, breu), teatre (amb el narrador i la veu directe dels personatges, juntament amb la capacitat d’ésser interpretat), o narració (i per tant en format llibre), té els límits i les llibertats que ofereixen el format que adopta.

L’hipertext, en un intent de fer un pas més enllà en termes textuals, es desenvolupa de manera multidireccional, intermitent i no jeràrquica. Ja no és l’autor qui determina l’evolució del text, sinó que és el propi lector qui el crea a través dels enllaços que vagi clicant, de manera que el text mai queda del tot definit ni troba fi. No podem oblidar però, que la literatura és, en certa manera, predecessora de l’hipertext (no només la literatura, sinó que el text de la Revolució Gutenberg en les seves múltiples variants).

La tecnologia evoluciona (tot permetent canvis i millores, també pel que fa als sistemes textuals) i, amb ella l’home.

 

[1] Octavio Paz

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario